Pedalada del Diumenge

Pedalada del Diumenge II Marxa BTT Vallès Natural - Volta de les Masies Barcelona 07:00h del matí, la família dormint, sona la alarma, en llevo amb molt de sigil·lo. Cada cop que surto a aquestes hores de casa és com robar un banc ple de sensors de soroll. Els fills són com si fossin les alarmes, a la mínima... zass, i la dona U.C.E Unidad de Cuerpos Esperciales (la policia) a la que sonen les alarmes (els nens) actua la Unidad de Cuerpos Especiales (la dona...) aleshores és quan dius piernas para que os quiero, a més he d'afegir que sóc una persona molt patosa, resumint un calvari per sortir de casa. Agafo el cotxe i em dirigeixo cap a Mata de Pera. Un cop allà em trobo una cua per apuntar-me que no us imagineu i a sobre el típic tiu que es vol "colar", resumint el deixo passar (pensant que el guanyaria a la carrera...) ens posem a la cua 505 persones que s’havien apuntat. Patapam donen la sortida, tots com a boixos com si s' acabes el món, començo a guanyar posicions, em col·loco amb el "peloton" del davant i quan porto una hora, de cop i volta apareix el tiu que se'm volia "colar" a les files dels dorsals i se'm col·loca al davant .“Merda” ja està, ja la tenim liada. Començo a "apretar" el cul i no el perdo de vista, així que vam anar una bona estona junts. Arribem al primer avituallament i ell para, jo continuu, uff!! per fi estic una bona estona sol, bé de tant en tant "agafo" a algú o algú m' "agafa".
Quan queden 6km, estava ja molt tocat, les cames em feien nyigu nyago. Sobrepasso l' últim avituallament, em queda poc per la arribava, afluixo el ritme per que comencen els efectes de estar a punt de patir una "pàjara" important. De cop i volta torna a agafar-me el tiu famós de la cua, ho intento però les cames em van dir: Ja vale no?. Ja no vaig pogué seguir-lo tot i que era baixada, estava molt tocat i això que després de que ell m'avancés van apareixer quatre o cinc més. Total que el tiu en qüestió va quedar el sisè i jo el tretzè ( el nº de la mala sort, per més "inri"). Bé després de tot el tiu va demostrar que era un bon biker (menos mal). Per últim quan vam acabar ens van donar el millor premi, una cocacola ben fresca junt amb una botifarrada amb pa amb tomàquet i oli. Fins la propera chincarrons!!.

Diego Sopesens